Què Vore

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial Monestir és d'estil cistercenc. Va ser fundat l'any 1298 pel rei Jaume II El Just i va estar habitat fins l'any 1835, data en la qual es produí la desamortització de Mendizábal. En l'any 1991 va ser adquirit per la Generalitat Valenciana i a partir d'aquesta data va començar la seua restauració.
El monestir va ser construït en tres fases: la implantació gòtica del segle XIV conformant l'estructura completa del conjunt al voltant del claustre d'acord als cànons del Cister, l'important renovació patida després de les greus destruccions del terratrèmol de 1396 i la seua segona renovació i definitiu enriquiment després del nou terratrèmol de 1644, amb substitucions completes i noves dependències, ja d'etapa barroca, dels segles XVII i XIII.

Horari de visites
Obert de Dilluns a Diumenge
Del 15 de Juny al 15 de Setembre
De les 10:00h fins a les 14:00h, i des de les 16:00h fins a les 20:00h.
Del 16 de Setembre al 14 de Juny
De les 9:00h fins a les 15:00h, i des de les 16:00h fins a les 18:00h.

Visites guiades i concertades (grups): 962 811 636

Per a més informació: www.fundaciojaumeeljust.es

Capella de la Mare de Déu de Gràcia

Esta capella d'estil barroc forma part del conjunt arquitectònic del Monestir. Es localitza extramurs, al costat de la portalada nova, i data del segle XVIII. Destaca la seua portalada arquitravada de marbre rosa i damunt l'escut del senyoriu de la Valldigna. És tracta d'una església de planta de creu grega del segle XVIII, amb cúpula sobre tambor i petxines, destinada a donar serveis litúrgics a la població.
La Capella forma part de la tercera fase de construcció del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, la segona renovació que va tindre lloc en l'any 1720, després del terratrèmol de l'any 1644, sent abat Feliu Garíx.

Llavador de la Font Gran

El llavador de la Font Gran es va construir a mitjans del segle XX i va suposar un pas important de millora de les condicions de vida del poble de Simat. El llavador té dos trams un primer de 20 metres de longitud i un segon de 33 metres, separats un de l'altre uns 12 metres, per la baixada del carrer Barranquet. El primer tram i la baixada del carrer, que es feia servir d'escorxador, es van cobrir l'any 1951, amb una coberta de teula, amb suports de fusta, sobre pilars de rajola de fang. Pocs anys després el 1958 es va retirar la coberta de teula.
Al llavador es feia la "buga" diària (hi era obligatori tindre cura que la roba dels malalts es fera al final del llavador per tal d'evitar contagis), però també es feien activitats con ara la "remulla" de la xufa i el tramús, la matança d'animals pels carnissers, la neteja del peix i d'altres tasques. El pas del temps, la lenta i progressiva modernització de les condicions de vida i especialment l'aparició de corrent en els habitatges, va fer que el llavador fora perdent el seu ús multitudinari fins al punt que amb la urbanització del voltants del riu Vaca i la creació del que hui és el Passeig 9 d'octubre, en la meitat dels anys seixanta, tot el llavador es va deixar a sota del paviment del passeig, tot restant tancat i fora d'ús, el primer dels trams. Així resta hui en dia.
El segon dels trams, ha estat en ús fins l'actualitat, encara que molt minoritàriament. Recentment ha estat objecte d'una rehabilitació, per tal d'integrar-lo en el passeig i recuperar-lo per tota la població de Simat.

Font Gran i Font Menor

La font Gran es troba a la plaça del seu nom. Un recinte amb parets blanques rodeja aquest naixement natural d'aigua. És una font natural amb un important cabdal, amb una gran bassa d'aigua on comença el Passeig 9 d'Octubre. És junt a la Font Menor, un dels centres més emblemàtics de la població. Antigament hi havia dos nuclis de població, l'un rodejant a la Font Gran i l'altre a voltant de la Font Menor.

Església de Sant Miquel

Església que fins el 1644 fou una mesquita àrab; en aquesta data es va transformar per al culte cristià, fent-se reformes i triant com a patró al Arcàngel Sant Miquel.
L'església del segle XVI, és d'estil barroc. Té una façana austera i elevades graderies. La seua planta és de creu llatina amb una gran nau central i dos més menudes a un costat i a l'altre, amb dos altars en cadascuna d'elles, La Verge del Rosari i La Dolorosa estan al costat dret, i La Verge del Carme i Sant Josep a l'esquerre.
Al fons dels braços del creuer estan, a la dreta El Cor de Jesús, i a l'esquerra La Immaculada. El retaule major està centrat en la imatge de Sant Miquel, i en una fornícula superior està la Santíssima Trinitat. Als costats, trobem les imatges de Bautista i Sant Francesc. Al centre del creuer s'alça la cúpula, assentada sobre quatre arcs torals. Existeix una capella, lateral a l'església, on es venera la imatge del Santíssim Crist de la Fe, patró del poble.
Avui l'església de Sant Miquel Arcàngel, és l'actual església parroquial de la població.

Mesquita de la Xara

És una de les mesquites més importants de la Comunitat Valenciana. Fou construïda al voltant del segle XV per donar un lloc de pregària als musulmans que vivien després dels assentaments cristians de la Valldigna. Però el 1525 es va aprovar un decret que obligava a la conversió dels moriscos al cristianisme i poc després la mesquita es reconvertí en església dedicada a Santa Anna, l'ermita de Santa Anna.
És de planta rectangular i està orientada cap al sud. Quatre pilars divideixen el seu interior en tres naus. A l'esquerra de la porta existeix una escala de caragol amb una antiga funció de minaret. La Quibla és l'element més important ja que assenyala la direcció de la Meca i per tant el lloc on els musulmans han de dirigir les seues oracions. Hui en dia podem vore també els arcs del mihrab al mur de la Quibla. A l'exterior de la mesquita, podem trobar l'antic pou de les ablucions.

El Pla de Corrals i les Foies

Es tracta de dos altiplans que hi ha al terme municipal, amb una altura mitjana de 600 metres. A les Foies es troba la microreserva de la Font del Cirer. Al Pla de Corrals hi ha un nucli urbà, el Pla de Corrals, on molta gent del poble ha creat la seua segona residència per a l'estiu.

Arcs de la Font del Cirer

Els Arcs de la Font del Cirer, també coneguts con "Les Arcades", és un antic aqüeducte que abastia d'aigua els monjos del monestir, es troba situat entre muntanyes. Eixint de Simat per la carretera de Barx arribem a una senda de muntanya després de uns 1.700 metres, agafem esta senda i a tan sols 100 metres de l'inici ens trobem amb el primer dels arcs.
Són aqüeductes construïts en 1798 per a salvar els desnivells i així poder canalitzar l'aigua de la Font del Cirer i baixar-la fins el Monestir. Els monjos del Monestir de Santa Maria de la Valldigna construïren tot un sistema de canalitzacions per a abastir-se de l'aigua que brollava de la Font del Cirer. Els aqüeductes van ser construïts en l'any 1798 manat per l'abat Fra Josep Minyana. Les seues parets gruixudes van ser construïdes amb pedra i argamassa d'arena, argila i cal, i els seus arcs són de rajola d'argila endurida.
El primer dels arcs que ens trobem, té una longitud de uns 30 metres de paret de un metre d'espessor, i una altura de uns 7 metres en la seua part central.
El segon aqüeducte està a uns 200 metres del primer. Té uns 40 metres de longitud i les seues mesures són iguals que les del primer.